El projecte Montcada Antirumors busca desmuntar els prejudicis i estereotips
contra la població migrant
Molts són els rumors i prejudicis que corren al nostre voltant i que no
tenen cap base sòlida on recolzar-se. Rumors sobre els del poble del costat,
sobre la peixatera, sobre el treballador municipal o uns dels més estesos,
prejudicis i rumors sobre els veïns i veïnes que van arribar d’altres
comunitats o països, s'estenen per tot el territori. Sovint, aquestes
afirmacions que es refereixen a una part de la població i a la seva manera de
viure, estan basades en la desconeixença i la por, i no en l'experiència o la
vida quotidiana.
Aquests tòpics moltes vegades dificulten i malmeten la bona convivència
entre el veïnat, ja que es basen en desconfiances d'un sector de la població
cap a un altre, d'una forma bidireccional i que es retroalimenta.
Amb el projecte Montcada Antirumors el que es pretén és desactivar aquests
rumors, posar-los en dubte, per tal que aquests no siguin un obstacle en la
interacció de les comunitats que resideixen en un mateix territori, sigui un
carrer, un barri o al conjunt de la ciutat.
El paper de la xarxa i els seus agents
El factor
clau per l'èxit de l'estratègia és la creació d'una xarxa antirumors. Aquesta
xarxa estarà integrada pels anomenats agents antirumors. Aquesta figura és
l'encarregada d'identificar els falsos rumors que van apareixent al seu voltant
i pensar estratègies per combatre'ls. Es tracta de ciutadans i ciutadanes del
mateix municipi que, estant sensibilitzats amb la convivència en la diversitat,
volen posar el seu granet de sorra per millorar-la.
L'argumentació,
l'empatia, les experiències personals, els exemples, les preguntes són algunes
de les armes que tindran a les seves mans els agents antirumors. En la majoria
de casos aquestes eines són més efectives que la discussió frontal, l'acusació
o fins i tot els intents desesperats de convèncer mitjançant la repetició de
contraargumentacions.
Els agents
que conformen la xarxa reben una capacitació prèvia que els donarà les eines
necessàries per abordar les diferents situacions que poden sorgir en un diàleg
sobre diversitat i convivència. I també se'ls dotarà d'eines per tal d'elaborar
una bona estratègia comunicativa que faci que la xarxa pugui funcionar de forma
autònoma una vegada acabat el procés.
L'estratègia antirumors ve de lluny i encara
té camí per seguir
El
projecte va nèixer el 2009 amb la primera edició a la ciutat de Barcelona sota
el nom "Estratègia antirumors per prevenir el racisme". En aquell
procés es van identificar els factors que dificulten la interacció positiva
entre els ciutadans de diversos origens culturals, destacant els aspectes més
subjectius com els estereotips, prejudicis i els falsos rumors relacionats amb
la població immigrant i la diversitat cultural en general.
Fuenlabrada,
Getxo, Sabadell i Tenerife són alguns dels municipis de l'estat espanyol on s'ha
exportat aquest projecte, tots ells amb resultats positius. En cadascun
d'aquests escenaris les xarxes ja han desplegat les seves armes de
sensibilització editant vídeos, creant material gràfic, organitzant xerrades i
debats i altres activitats. El projecte, però, també abasta territori europeu
amb la "Antirumors Network for Diversity" on hi participen, a més de
les espanyoles, ciutats com Amadora i Loures (Portugal), Botkyrka (Suècia),
Erlangen i Nuremberg (Alemanya), Lublin (Polònia) i Patras (Grècia).
Ara li toca el torn a Montcada i Reixac, una ciutat on l'estratègia
antirumors no passarà desapercebuda i desplegarà totes les seves armes per
combatre els falsos rumors i els prejudicis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario